Dolors Utrera
M’agradaria presentar-vos el cistell intergeneracional, una iniciativa que, a dia d’avui, és un gran projecte d’aprenentatge-servei intergeneracional entre els alumnes de CFGM d’Atenció a Persones en Situació de Dependència de l’Escola Montserrat i les persones usuàries del Centre de dia del Pont de Vilomara.
Fa anys que des de l’Escola emprenem projectes intergeneracionals que hem pogut compartir amb la Residència de Sant Vicenç de Castellet i amb el Casal de la gent gran del mateix poble. En aquest temps de pandèmia, de confinaments, de grups bombolla… hem hagut d’adaptar els projectes i hem descobert una nova manera de relacionar-nos, en aquest cas, amb les persones usuàries del Centre de Dia del Pont de Vilomara.
El projecte intergeneracional és un mitjà per a intercanviar recursos i aprenentatges amb la finalitat d’aconseguir beneficis individuals i socials i, com que ha estat impossible un contacte directe entre ambdues generacions, vam pensar que podíem fer viatjar un cistell per compartir experiències.
En aquest projecte, cada mes viatja dins un cistell de vímet una activitat manual realitzada pels alumnes i el mateix mes, a l’Escola, ens arriba una activitat manual feta pels usuaris del Centre de dia. Des de l’inici de curs, el cistell no ha parat de viatjar de l’Escola cap al Centre dia i del Centre de dia cap a l’Escola, penjant del braç d’una alumna, i sempre carregat de propostes ben engrescadores, entre elles: sabons de glicerina, mòbils de halloween, galetes decorades, estrelles de nadal, nadales, bombons de llana, monstres de llana, llibretes pintades…
Les activitats intergeneracionals afavoreixen el desenvolupament integral d’ambdues parts sense discriminació d’edat, gènere, situació social o grau de limitació funcional. La necessitat de fomentar l’intercanvi i la solidaritat entre generacions, pensem que és fonamental i en aquest cas, un servei comunitari, permet que els joves protagonitzin accions de compromís social, amb la finalitat d’incrementar la cooperació i compartir experiències, habilitats i coneixements.
Cada més esperem amb il·lusió l’activitat que ens arriba del Centre de dia junt amb les instruccions per a la seva elaboració i estem segurs, per les imatges que ens arriben, que les persones usuàries del Centre de dia també ho esperen amb ganes. Sols desitgem que ha final de curs, si la pandèmia ens ho permet, puguem anar a visitar-los en persona i brindar per un any d’experiències compartides.
