Luis Tabares

Quan finalitzes una etapa de la teva vida no sempre tens en ment un pla per seguir i no saps quin camí prendre per avançar professionalment. Quan aquesta etapa finalitzada és Formació Professional, no ens podem permetre ni com a centre ni com a docents que el nostre alumnat graduat es trobi en aquesta situació.

I no només perquè durant  el cicle formatiu  cursen la matèria comuna a l’FP de Formació i Orientació Laboral, que ha de donar totes les eines i mostrar tots els possibles escenaris que es presentaran i les possibles portes que han de trucar un cop tinguin el títol a la mà; tampoc perquè la figura del tutor sigui fonamental a l’hora de ser guia i poder resoldre tots els dubtes que l’alumnat tingui al respecte.

Em refereixo a un pas més enllà, a la relació que continua amb l’alumne un cop ja no és estudiant del nostre centre. Quin és el seu seguiment, seguim sent el seu suport quan una de les portes que truca no s’obre o se li tanca, seguim donant-los consells o els donem la possibilitat de continuar complementant la seva formació?

Crec que aquest és el principal element diferenciador de l’Escola Montserrat: voler mantenir el contacte amb tots aquells alumnes que han passat per les nostres aules. Un cop acaben saber quins són els principals interessos per tal de seguir-los donant un cop de mà sempre que ho necessitin: una oferta laboral que el permeti prosperar, una actualització  dels estudis previs, cursos d’accés a universitat, preparació per a oposicions… Una cartera d’oferta àmplia amb un únic objectiu: seguir al costat dels nostres joves.