Es busca actitud, no currículum

luna

Antònia Luna del Peral. Professora de Formació Professional

 La gestió dels RRHH a l’empresa ha canviat molt al llarg de la història. Era molt  diferent  la forma de reclutar personal en la època  post-agrària, en la industrial o les formes de selecció que es realitzen en l’actualitat. Amb l’automatització de les tasques, totes les mans eren benvingudes, homes, dones, nens… Qualsevol amb dues mans eren aptes per abastir la gran demanda de mà d’obra de les indústries.

Al llarg del s. XX, al mateix temps que s’assolien més drets laborals, també s’exigia més formació. Formació aparellada amb l’experiència ja què qualsevol persona entrava molt jove a l’empresa i es podia jubilar en la mateixa, després d’una llarga trajectòria laboral. No hi havia currículums, ni especialització, ni formació; aquesta s’assolia a base d’experiència.

Les diferents crisis econòmiques provoquen un excés de ma d’obra i es comença a donar gran importància a la formació i l’especialització. Els currículums s‘omplen de títols, idiomes, màsters, experiència professional, hobbies, família… En definitiva, candidats molt brillants, amb una gran formació però amb poca experiència i per ocupar llocs de treball poc qualificats.

Passada la frontera del s.XXI, la visió del candidat és totalment diferent. A l’hora de decidir entre un candidat i altre, s’imposa un criteri no tingut en compte fins ara: les habilitats socials.

Es valoren molt més les qualitats personals dels candidats, que la formació o experiència.

Tanta és la importància que es dona a les actituds, que en l’actualitat no s’entén un procés selectiu de personal sense valorar aspectes que no es troben al currículum.

És a dir, cal un replantejament en la gestió del talent, partint de les capacitats de les persones; això vol dir posar en valor les seves habilitats, i tenir en compte el seu currículum ocult. Entenem per currículum ocult aquell que no surt de la formació reglada, sinó de les experiències vitals de la persona.

Què motiva als responsables de RRHH a l’hora de triar un candidat i no un altre, quan ambdós tenen un currículum brillant i una experiència similar?

La personalitat ho és tot, afirmen els experts.

Les empreses busquen gent motivada, que comparteixin els valors de l’empresa, amb entusiasme, honestedat, temperament, ganes d’assumir responsabilitats, optimisme, flexibilitat, esperit innovador, facilitat per comunicar, caràcter compromès, capacitat per d’adaptar-se als canvis o l’habilitat per treballar en equip; entre altres.

Res de tot això es troba al currículum, cap d’aquestes habilitats s’aprenen al centre d’estudis o universitat. Es pot donar la paradoxa que allò que decideixi el destí professional d’una persona no sigui la seva formació sinó el seu bagatge personal.

Els experts en reclutament de personal o “caça-talents” afirmen que no dediquen més de 10 minuts a mirar el currículum, perquè saben que el 90% de l’èxit no depèn dels seus coneixements, sinó de la seva manera d’entendre la vida. El factor personal és decisiu i al final elegeixen la persona que encaixa més bé en la cultura de la companyia i no la que, a priori, està més preparada.

Carles Ramió, professor de la UPF, afirma que cal reivindicar la importància de millorar la gestió del talent tant pel que fa a la selecció de personal com al llarg de la carrera professional.

Daniel Goleman considerat el “pare” de la intel·ligència emocional, deia: “La capacitat d’expressar els propis sentiments, constitueix una habilitat social fonamental”.

Sense emocions no hi ha acció, i un bon entrenament i regulació d’aquestes ens permet adequar-les a cada situació afavorint estats propis i relacionals positius, així com créixer i desenvolupar-nos en l’àmbit professional i personal.

Algunes empreses es prenen molt seriosament la formació en el desenvolupament de la intel·ligència emocional i com incideix en la nostra actuació i situació en el dia a dia professional.

Malgrat ens costi, conèixer les nostres emocions i expressar-les és de vital importància, per tal de mantenir unes relacions laborals sanes.

Per tal de créixer i superar-se en una  professió, cal cultivar la nostra intel·ligència emocional

Leave A Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *