Som mestres de mestres

SONY DSC

Joan Morales, professor de l’Escola Montserrat

Et proposo el següent exercici: tanca els ulls. A continuació, pensa en un dia de classe que recordis especialment, en una situació, en un mestre que t’hagi servit com a referent o com a model. La recordes? Recordes el nom del professor, o el de la professora? Recordes la seva cara, els seus gestos, com es va produir el fet? Estic gairebé segur de que la teva resposta es: “sí”.

Si ens preguntem quantes vivències d’aquest estil han quedat fixades a la nostra memòria al llarg de la nostra vida, en realitat són ben poques. Desgraciadament, la majoria de tot el que aprenem, es va perdent pel camí.

Aquest tipus de vivències, a les que m’estic referint, i a les quals alguns autors denominen com live events, es caracteritzen pel seu elevat contingut emocional. El cervell les va codificar i associar en el seu moment a una determinada emoció, i és justament per la presència d’aquesta càrrega emocional, pel que les recordem amb tanta nitidesa. De fet, podem dir que, sense emoció, difícilment pot haver-hi cap mena d’ aprenentatge significatiu. Per això precisament ens els hem fet tan nostres.

He tingut el privilegi d’assistir a molts esdeveniments que a priori tenien aquest objectiu. I us puc dir que mai he experimentat en cap d’ells, ni en cap xerrada TED, ni en cap congrés de màrqueting, ni per part de cap blogger o de cap profeta ni guru del món educatiu, res del que us estic intentant transmetre. És evident que un títol atractiu no sempre és garantia d’èxit ni de qualitat del producte. Cal destriar molt bé en aquest sector el gra de la palla.

Per contraposició, he gaudit moltíssim amb d’altres persones i esdeveniments que, sense necessàriament estar vinculades a les meves especialitats del màrqueting i la psicologia, m’han aportat una experiència molt més enriquidora. Tarannàs admirables, fets de superació i adversitat, i als quals he tractat d’emular com a docent. Persones molt destacades en els seus diferents àmbits i que puntualment han tingut la capacitat de deixar en mi els seus ensenyaments. Com a fet destacable us he de dir que totes elles transmetien a través dels seus missatges quatre elements: humilitat, valors, compromís i passió pel que feien en aquell moment. Un és un mestre de mestres quan és capaç de transmetre aquest tipus de vivències, quan tracta de millorar sempre el que fa, quan és coherent entre el que diu i el que fa, quan mai està satisfet amb si mateix i quan, a més a més, tot això no es cenyeix a un rol: el de professor o el de docent, sinó que forma part indissoluble de la seva personalitat, de la seva persona.

Tot això hauria de fer-nos reflexionar sobre el nostre paper com a docents a les aules. De la complexitat que implica educar, que per conduir i obrir camins als nostres alumnes és necessari disposar d’una implicació total. I que, en darrer terme, cal que podem ser prou dignes com per que ens deixin ser partícips d’un trosset significatiu de les seves vides. Atenció individualitzada, suport, empatia, sinceritat, franquesa, entre d’altres actituds i valors, han d’estar sempre presents en tot el que fem com a docents. Encara més quan a classe ens convertim de facto en un referent i, per tant, en gran mesura, en models a seguir o a imitar. Una gran responsabilitat sens cap mena de dubte. Un fet que ens obliga moralment a tenir un compromís incondicional i alhora just cap al que tenim davant. Perquè, què pot resultar més engrescador per un docent, que proposar-se el repte de transformar als seus alumnes i d’anar modelant-los poc a poc? És cert que el resultat final no sempre serà totalment satisfactori. Però, ¡quina plenitud més autentica quan un ho aconsegueix.

Sí, és evident que sempre podem queixar-nos de com són els nostres alumnes, que no fan el que toca, que es distreuen, que parlen, que utilitzen els mòbils…I és la tecnologia la que ens ha de venir a resoldre tot això? No ho crec pas. Ni ho vaig viure així a Finlàndia, ni ho veig de cap manera quan treballem a classe per projectes.

D’aquí que a Escola Montserrat ensenyem als nostres alumnes no només a fer, sinó també a fer amb l’actitud adient per fer. Tractem de motivar-los, els proposem reptes, fins i tot, a vegades els fem canviar el xip i els desconcertem una mica quan han de treballar per projectes. Tot això, sense perdre de vista l’objectiu terminal de la nostra FP: que sàpiguen adaptar-se adequadament a les necessitats que determina el nostre mercat laboral. Un mercat laboral en què cadascun d’ells tractarà d’adaptar-se a aquell lloc de feina en què millor encaixi. Al cap i a la fi, tots els nostres estudiants hauran d’enfrontar-se en algun moment de les seves vides al món laboral.

Com a mestres tenim també l’obligació de que els nostres estudiants siguin, que actuïn, en societat com a persones, no només com a treballadors. No entra per tant dintre del nostre estil educatiu formar entabanadors, xarlatans, farsants ni vividors de la ignorància. Per oferir això ja existeixen al mercat d’altres centres d’ensenyament.

Contribuir i poder formar part de l’aventura laboral dels nostres alumnes com a mestres és un repte del qual tots els integrants de l’Escola Montserrat podem sentir-nos ben orgullosos. Tan de bo els nostres alumnes es recordin alguna vegada de nosaltres i que en definitiva puguin ser a la vida autèntics mestres de mestres.

 

 

 

Leave A Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *