ENTREVISTA A MARCEL·LÍ MASSAFRET, exalumne de l’Escola Montserrat
– Què vas estudiar a l’Escola Montserrat?
– Primària i Batxillerat Elemental.
– Quant fa? Quin curs?
– Vaig entrar el setembre de 1961 i vaig sortir-ne el juny de 1972, un cop aprovat 4t de batxillerat i revàlida. Dels 3 als 14 anys.
– Per què vas escollir l’Escola Montserrat?
– Els meus pares tenien clar que era la millor escola del poble. Una escola apartada del “nacional catolicisme” de l’època, amb un plantejament docent propi, que poc a poc anava sortint dels cànons imposats per la dictadura franquista. Una escola que tenia un professorat amb una visió oberta del procés educatiu.
– La recomanaries?
– Sens dubte.
– Quina va ser l’assignatura que més et va agradar?
-Educació Física.
– I la que menys?
– Formación del Espíritu Nacional. La vaig suspendre sempre.
– El millor record de l’Escola …
– El meu primer dia d’escola entrant pel carrer Sant Joan de la mà de la Roser Busquets. La primera classe de 1r de Batxillerat a l’escola nova, a l’edifici del carrer Enginyer Llansó, va ser la classe de geografia amb la Maria Victoria, tots acollonits. Les classes de matemàtiques i de “gimnàstica” amb l’Àngel. No oblidaré mai el primer partit de futbol que vaig jugar al pati de l’escola al costat del mestre. Tampoc he oblidat aquells dissabtes al matí d’esport a l’escola, en un d’aquests ens varen passar un partit de la NBA, en blanc i negre, era el primer cop que veiem aquell bàsquet i aquells jugadors tan excepcionals com Oscar Robertson i Lew Alcindor. Grans matins plens d’emocions, complicitats i somnis.
– A què et dediques actualment?
– Sóc professor a l’Inefc de Barcelona i entrenador/educador al CAR de Sant Cugat.
– Et van servir els estudis per trobar feina?
– Els estudis em van servir per continuar estudiant. El que em va sevir i em serveix cada dia per continuar treballant és l’educació que vaig rebre, l’exemple impagable d’alguns dels professors i professores de l’escola i l’ambient que tot plegat va crear amb el grup d’alumnes-companys que compartíem moltes hores a l’escola.
– Creus que els alumnes surten preparats?
– Segur que sí.
– Què és el que més et va marcar de l’escola?
– La manera de compaginar l’esport i les assignatures curriculars.
– Quin consell donaries als alumnes actuals?
– Que no siguin conformistes, que lluitin per tot el que creue.
– Mantens relació amb els teus excompanys de classe?
– Poca, molta menys de la que voldria.
– Per què l’Escola Montserrat?
– Perquè sou inconformistes, lluitadores i perquè des que vàreu començar aquesta “aventura”, sabeu el que voleu i el que porteu entre mans.
– Un racó de l’escola Montserrat?
– El pati
– Si l’escola fos una persona (real o fictícia) quina seria?
– John Keating – professor del “Club de los poetas muertos” interpretat per Robin Williams
– El millor moment viscut a l’Escola Montserrat?
– Com a alumne el primer partit de bàsquet que vàrem jugar amb les samarretes vermelles (7). Com a exalumne, quan l’Àngel em va dir si volia anar a fer de professor d’educació física a FP.
– I el pitjor?
– Quan era a l’escola, les notes finals de juny de 3r de batxillerat. Fa uns anys, la mort de l’Àngel.
– Què valores més d’un professor?
– Que sigui honest i un bon professional d’allò que ensenya.
– Poble o ciutat?
– Poble.
– Mar o muntanya?
– Muntanya.
– Una estació de l’any…
– Primavera.
– Un destí del món…
– Catalunya.
– Televisió o mòbil?
– Depèn del moment. Mòbil sense dependència.
– Una cançó per motivar-te …
– Molta música, però no em cal per motivar-me.
– Una pel·lícula indispensable …
– “La vida és bella”.
– Un llibre per perdre’s …
– “Incerta glòria” d’en Joan Sales.
– El millor pla per desconnectar …
– Pujar muntanyes amb els meus.
– Una persona a qui admirar…
– Martin Luther King
– Què volies ser de gran quan eres petit?
– Jugador de futbol, de bàsquet… poder estar sempre corrent. Més endavant volia ser professor.
– Quins eren els teus somnis?
– Tenir una feina que em permetés continuar jugant amb els meus companys i fer d’entrenador.
– Quins son els teus somnis ara mateix?
– Arribar dignament als 65 anys i, si tot va bé, poder recuperar algunes de les activitats que fa temps que vaig deixar enrere.
– On et veus d’aquí a 10 anys?
– Col·laborant amb els més propers, si la vida m’ho permet.
11
– Clavant arrels en el camí de l’educació, ajudant a créixer l’aprenentatge.
