“A l’Escola Montserrat sempre em vaig sentir protegida i estimada”

ENTREVISTA A CARME OLMO, exprofessora de l’Escola Montserrat

 

Quan vas treballar a l’Escola Montserrat?

Del 1989  a l’any 2000 aproximadament.

 

Quines assignatures i nivells educatius imparties?

Vaig començar per educació infantil i vaig anar passant per tota la primària.

 

L’anècdota més graciosa que t’ha passat a l’Escola Montserrat?

Durant unes colònies, vam anar a passejar pel bosc i ens vam topar amb una plaga d’erugues processionàries que van fer que, al matí següent, ens llevéssim tots amb molta picor i un grapat de reaccions al·lèrgiques. Vam haver d’anar al CAP de la població i el vam col·lapsar. Ja veus les mestres donant xarop i posant crema a tots els nens i nenes,  matí, tarda i vespre.

 

Si no haguessis estat professora a què t’hagués agradat dedicar-te?

Doncs no ho sé, perquè he volgut ser mestra des de ben petita.

 

Has treballat d’alguna cosa que no sigui de professor?

No, però quan era estudiant em treia uns dinerets fent de cangur i donant classes particulars.

 

Un company imprescindible quan vas treballar a l’Escola?

La Isabel Salas, gran professional que em va ensenyar molts recursos per a aquesta feina. Però a l’Escola Montserrat tots formàvem un equip en què ens ajudàvem i apreníem els uns dels altres; un record molt especial per a la fundadora, M. Àngels Vidal, que va creure en mi i em va ajudar a aconseguir el meu somni de ser mestra. Li estaré per sempre més molt agraïda.

 

Com et vas sentir el primer dia que vas fer classe?

Molt nerviosa, però tenia un avantatge: jo vaig començar a treballar amb els més petits, que són súper agraïts i de seguida em van omplir de petons i abraçades, fent-me passar totes les pors.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El carinyo i l’amor dels nens. No tothom pot dir que es lleva content per anar a treballar perquè sap que, en entrar a l’aula, un munt de personetes el rebran amb el cor obert.

 

I el que menys?

Els moments d’angoixa quan un nen es fa mal.

 

Creus que els alumnes surten ben preparats?

Desitjaria que així fos, per mi és molt important pensar que els alumnes estan rebent, per part dels mestres, valors i hàbits que són la base de l’educació.

 

Què és el més complicat de la teva professió?

En algunes situacions, el tracte amb les famílies.

 

Quin és el teu objectiu com a professor?

El primer i més important és que els nens siguin feliços a l’escola, i ajudar a formar bones persones amb grans valors.

 

El teu lema de vida és …

«Vive y deja vivir. Vive y sé feliz»

 

Si tinguessis un superpoder quin seria?

Repartir felicitat.

 

Poble o ciutat?

Poble.

 

Mar o muntanya?

Muntanya.

 

Una estació de l’any…

Estiu.

 

Un destí del món…

Itàlia.

 

Televisió o mòbil?

Televisió.

 

Facebook, Instagram o Twitter?

Facebook, però no el faig servir gaire.

 

Una cançó per motivar-te…

“Madre Tierra” de Chayanne.

 

Una pel.lícula indispensable…

“Dirty Dancing”

 

Un llibre per perdre’s…

“Cien años de soledad” de G.G. Márquez, i tots els de la Isabel Allende.

 

30El millor pla per desconnectar…

Al càmping de Cambrils.

 

Una persona a qui admirar…

El Sr. Mauriz, gran mestre, però millor persona.

 

Quins eren els teus somnis de petita?

Treballar de mestra i formar una família.

 

Quins són els teus somnis ara mateix?

La felicitat i la salut de la meva família.

 

On et veus d’aquí a 10 anys?

Amb plenes facultats, i rodejada de petits grans tresors.

 

Tres eines imprescindibles per a la teva feina?

Els petons, les abraçades i un munt de mocadors de paper!

 

Per què l’Escola Montserrat?

Pel seu equip docent, grans companys amb qui vaig viure un munt d’experiències i de qui guardo grans records. Mestres molt humans, que saben treure el millor dels seus alumnes i que, passi el que passi, sempre estan al teu costat, donant-te aquell suport moral i físic que puguis necessitar.

 

Un racó de l’Escola Montserrat?

La primera aula de la planta baixa.

 

Si l’Escola fos una persona (real o fictícia) quina seria?

Si fos una persona, seria una mare o un pare. Ho dic perquè, quan jo vaig arribar a l’escola, primer com a alumna i després com a mestra, em van acollir amb molt de carinyo i em vaig sentir sempre protegida i estimada.

 

El millor moment viscut a l’Escola Montserrat?

Jo sempre em sentiré identificada amb aquesta escola. Una gran escola de vida.

 

L’Escola Montserrat en una frase?

L’Escola Montserrat és la meva família.

Crèdits

Disseny i programació web

pikstudio

Fotografia

Mercè Rial