Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat
La setmana passada vaig tenir la sort de poder participar a l’Expedició Pedagògica que dóna l’oportunitat a diferents docents de poder visitar algunes de les escoles més innovadores del País Basc. Van ser 4 dies d’aprenentatge, intercanvi d’experiències i de descoberta de noves maneres de fer, d’educar i de formar. Algunes línies ja fa temps que les treballem també a l’Escola Montserrat; altres propostes ens obren els ulls als reptes de futur que encara ens queden i que hem d’entomar amb decisió per poder fer una Escola millor.
Vam veure centres on la tecnologia és present constantment, on els alumnes creen la seva pròpia empresa des del primer minut, on infants de 10 i 11 anys creen i actualitzen mitjans de comunicació propis del centre, on s’estudia química a la cuina, on són els propis alumnes qui trien quan faran els descans segons les seves necessitats i capacitat de concentració… Però també vam fer tallers per fomentar la creativitat i l’emprenedoria, treball en equips per millorar les eines destinades a l’aprenentatge per projectes…
En resum, una experiència absolutament enriquidora que et fa bullir el cap d’idees i nous projectes per continuar innovant a l’Escola Montserrat. D’entre tot el que vaig viure, em quedo amb dues idees clau:
- La importància de l’aprendre fent, una filosofia que fa anys que apliquem al nostre centre, on apostem per classes molt pràctiques, fugint de les tradicionals sessions magistrals. Els alumnes adquireixen més coneixements i estan més motivats si poden fer, practicar, crear, provar, errar i tornar-ho a provar, que no pas si els fem seure en una cadira sense moure’s, escoltant el professor.
- L’atenció personalitzada, centrada en donar una resposta adaptada al ritme i a les capacitats de cada alumne. Aquells que són més ràpids o que tenen els coneixements més integrats, poden fer un pas més endavant, amb nous treballs, noves pràctiques o, fins i tot, decidint que ja estan preparats per fer l’examen d’aquella matèria. En canvi, aquells altres alumnes que van a un ritme més baix, tenen una atenció constant i personalitzada per part del docent perquè adquireixen igualment els coneixements que es requereixen. El professor no té taula. La seva taula és la de l’alumne, on fa un seguiment absolutament personalitzat perquè cada estudiant pugui avançar al seu ritme, però sempre garantint que tots puguin assolir els objectius marcats.
Gràcies a aquestes jornades, he pogut veure i viure el bo i millor de l’escola moderna, innovadora, motivadora de competències i habilitats, adaptada a les necessitats de l’alumnat, integradora de les noves tecnologies… Un bany de creativitat i idees que ens ajudaran a reflexionar per posar en pràctica nous reptes que facin de l’Escola Montserrat una escola de referència en l’àmbit de la Formació Professional. Aprendre dels millors és un luxe!
