Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat

Fa uns dies, els mitjans de comunicació  es feien ressò de l’índex de desenvolupament juvenil presentat pel Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut, que situava l’estat espanyol a la cua d’Europa quant a oportunitats dels joves, només per sobre de Croàcia, Itàlia, Bulgària i Romania. Els elevats índexs d’atur i el retard en l’emancipació dels joves (segurament relacionada amb el punt anterior) eren els principals indicadors de la situació que viu la nostra joventut. Els indicadors en educació també estan per sota de la mitjana europea, amb un elevat percentatge d’abandonament escolar i el baix aprenentatge d’almenys dos idiomes estrangers en l’ensenyament postobligatori.

Que els nostres joves no ho tenen fàcil és veritat. L’aguda crisi econòmica de la qual encara no hem remuntat i algunes de les polítiques que es duen a terme, no ajuden a donar oportunitats als joves per a la seva incorporació al mercat de treball i tot el que això suposa.

Però deixeu-me trencar una llança a favor de l’optimisme: no tot és difícil ni impossible. Els joves proactius, que combinen formació amb idiomes i altres habilitats, tenen molts més números de trobar feina i poder tenir una vida pròpia, independent econòmicament.

Quan acabem uns estudis, no podem fer un currículum, enviar-lo per correu electrònic i esperar que les ofertes ens ploguin. Cal molt més que això. Cal ser proactiu, analitzar les nostres habilitats i capacitats, potenciar-les i ensenyar-les, dirigir-nos a aquelles empreses i sectors on realment podem aportar valor professional, buscar contactes, oferir coneixement d’idiomes, capacitat de treballar en equip, flexibilitat per adaptar-nos als canvis constants del mercat i les tecnologies. I tot això no s’aprèn només anant a classes i “complint”.

Per això aquesta és una de les línies de treball més potents que estem aplicant a l’Escola els darrers cursos: pràctiques, contactes, sortir de les aules, potenciar la creativitat, les idees, fer que els nostres alumnes no es limitin a escoltar i memoritzar, sinó que busquin, aprenguin, argumentin, discuteixin, ho posin tot en dubte i en treguin conclusions.

Els joves no són només esponges que hagin d’absorbir allò que els diem, són persones amb criteri, pensament propi i moltes habilitats, a qui hem d’escoltar i amb qui hem d’interactuar per créixer i avançar junts, professorat i alumnat.

Només amb aquesta estratègia els joves poden sortir ben preparats per donar resposta a les necessitats i requeriments reals de les empreses. Tenir un currículum és important, però la imatge que projectem de nosaltres mateixos en una entrevista de treball o en unes pràctiques, és determinant.

Professors, famílies, empreses, Administracions, hem de treballar per fer costat als joves en el seu desenvolupament formatiu i personal, donar-los les eines perquè aprenguin amb seguretat i passió, més enllà de les matèries curriculars obligatòries. Amb joves així, les dificultats es tornen petites i es converteixen en oportunitats. Sempre hi ha entrebancs, és veritat, però tinc tota la confiança en una nova generació, molt ben preparada, que acabarà trobant el seu lloc i que liderarà el futur de la nostra societat. El talent i la passió de molts alumnes de l’Escola m’ho demostren dia a dia i me’n fan estar absolutament convençut.