Per què ens marquem propòsits per al nou any?

SoniaM

Sònia Díaz, professora de l’Escola Montserrat

Hem començat un any nou i a més encetem dècada! És un any que per a moltes persones resulta ser bonic i que per algunes altres, més supersticioses, creuen que porta bona sort i l’han estat buscant com a número de loteria. La qüestió és que estem a inicis d’any i sembla que tenim pressa per marcar-nos propòsits, fer llistes d’objectius a complir i fer rituals de desitjos com: “faré més esport”, “portaré una vida sana”, “estudiaré fort”, “no ho deixaré tot per última hora”… I tu? Ja els tens els teus propòsits pel 2020?

Jo reconec que aquest any nou també m’he tornat a fer aquesta pregunta… i a més també he pensat: què dirien les noies i els nois del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció de Persones en Situació a la Dependència (APSD) si els ho pregunto? S’hauran plantejat res? S’assemblaran els seus propòsits als meus? I si en busquem uns que siguin comuns per a tot el grup?

Tenim necessitat de plantejar-nos propòsits als inicis d’any. Per què? Crec, i és una opinió personal, que tothom necessita trobar sentit a allò que fa i que periòdicament necessitem revalidar o replantejar els objectius que permeten poder complir allò que ens dóna sentit. I el que ens impulsa a passar del plantejament dels propòsits a executar-los és la motivació. I que no és veritat que les persones ens movem per allò que ens motiva? Que la motivació és allò que ens mou?

Doncs crec que ja tinc el propòsit del propòsit per al 2020: fer allò que em faci moure, que em motivi i que em doni “rock and roll”.

Podria ser aquest l’objectiu comú amb els i les alumnes d’APSD? Us ho explicaré en el següent article.

Bon 2020!

#somEscolaMontserrat