“A l’Escola Montserrat sou inconformistes i lluitadores”

FOTOMARCELLIMASSAFRET

ENTREVISTA A MARCEL·LÍ MASSAFRET, exalumne de l’Escola Montserrat

 

– Què vas estudiar a l’Escola Montserrat?

– Primària i Batxillerat Elemental.

 

– Quant fa? Quin curs?

– Vaig entrar el setembre de 1961 i vaig sortir-ne el juny de 1972, un cop aprovat 4t de batxillerat i revàlida. Dels 3 als 14 anys.

 

– Per què vas escollir l’Escola Montserrat?

– Els meus pares tenien clar que era la millor escola del poble. Una escola apartada del “nacional catolicisme” de l’època, amb un plantejament docent propi, que poc a poc anava sortint dels cànons imposats per la dictadura franquista. Una escola que tenia un professorat amb una visió oberta del procés educatiu.

 

– La recomanaries?

– Sens dubte.

 

– Quina va ser l’assignatura que més et va agradar?

-Educació Física.

 

– I la que menys?

– Formación del Espíritu Nacional. La vaig suspendre sempre.

 

– El millor record de l’Escola …

– El meu primer dia d’escola entrant pel carrer Sant Joan de la mà de la Roser Busquets. La primera classe de 1r de Batxillerat a l’escola nova, a l’edifici del carrer Enginyer Llansó, va ser la classe de geografia amb la Maria Victoria, tots acollonits. Les classes de matemàtiques i de “gimnàstica” amb l’Àngel. No oblidaré mai el primer partit de futbol que vaig jugar al pati de l’escola al costat del mestre. Tampoc he oblidat aquells dissabtes al matí d’esport a l’escola, en un d’aquests ens varen passar un partit de la NBA, en blanc i negre, era el primer cop que veiem aquell bàsquet i aquells jugadors tan excepcionals com Oscar Robertson i Lew Alcindor. Grans matins plens d’emocions, complicitats i somnis.

 

– A què et dediques actualment?

– Sóc professor a l’Inefc de Barcelona i entrenador/educador al CAR de Sant Cugat.

 

– Et van servir els estudis per trobar feina?

– Els estudis em van servir per continuar estudiant. El que em va sevir i em serveix cada dia per continuar treballant és l’educació que vaig rebre, l’exemple impagable d’alguns dels professors i professores de l’escola i l’ambient que tot plegat va crear amb el grup d’alumnes-companys que compartíem moltes hores a l’escola.

 

– Creus que els alumnes surten preparats?

– Segur que sí.

 

– Què és el que més et va marcar de l’escola?

– La manera de compaginar l’esport i les assignatures curriculars.

 

– Quin consell donaries als alumnes actuals?

– Que no siguin conformistes, que lluitin per tot el que creue.

 

– Mantens relació amb els teus excompanys de classe?

– Poca, molta menys de la que voldria.

 

– Per què l’Escola Montserrat?

– Perquè sou inconformistes, lluitadores i perquè des que vàreu començar aquesta “aventura”, sabeu el que voleu i el que porteu entre mans.

 

– Un racó de l’escola Montserrat?

– El pati

 

– Si l’escola fos una persona (real o fictícia) quina seria?

– John Keating – professor del “Club de los poetas muertos” interpretat per Robin Williams

 

– El millor moment viscut a l’Escola Montserrat?

– Com a alumne el primer partit de bàsquet que vàrem jugar amb les samarretes vermelles (7). Com a exalumne, quan l’Àngel em va dir si volia anar a fer de professor d’educació física a FP.

 

– I el pitjor?

– Quan era a l’escola, les notes finals de juny de 3r de batxillerat. Fa uns anys, la mort de l’Àngel.

 

– Què valores més d’un professor?

– Que sigui honest i un bon professional d’allò que ensenya.

 

– Poble o ciutat?

– Poble.

 

– Mar o muntanya?

– Muntanya.

 

– Una estació de l’any…

– Primavera.

 

– Un destí del món…

– Catalunya.

 

– Televisió o mòbil?

– Depèn del moment. Mòbil sense dependència.

 

– Una cançó per motivar-te …

– Molta música, però no em cal per motivar-me.

 

– Una pel·lícula indispensable …

– “La vida és bella”.

 

– Un llibre per perdre’s …

– “Incerta glòria” d’en Joan Sales.

 

– El millor pla per desconnectar …

– Pujar muntanyes amb els meus.

 

– Una persona a qui admirar…

– Martin Luther King

 

– Què volies ser de gran quan eres petit?

– Jugador de futbol, de bàsquet… poder estar sempre corrent. Més endavant volia ser professor.

 

– Quins eren els teus somnis?

– Tenir una feina que em permetés continuar jugant amb els meus companys i fer d’entrenador.

 

– Quins son els teus somnis ara mateix?

– Arribar dignament als 65 anys i, si tot va bé, poder recuperar algunes de les activitats que fa temps que vaig deixar enrere.

 

– On et veus d’aquí a 10 anys?

– Col·laborant amb els més propers, si la vida m’ho permet.

 

11

– Clavant arrels en el camí de l’educació, ajudant a créixer l’aprenentatge.