M. Dolors Utrera, professora de l’Escola Montserrat
Quina gran pregunta per als joves d’avui dia que es preparen per obrir un camí a les oportunitats que els brindarà la vida.
Es diu que per aconseguir les nostres metes cal tenir la capacitat, en primer lloc, d’imaginar-ho. Any rere any m’agrada demanar als alumnes si són intel·ligents i com es veuen d’aquí 10 anys i, en molts casos, la resposta em deixa paralitzada quan em diuen que no es creuen intel·ligents i no s’imaginen d’aquí a 10 anys.
Ajudar-los a descobrir que tots són intel·ligents passa per demostrar-los que no té a veure amb un quocient intel·lectual (QI) mesurable. Cal aprendre a ser capaç de caminar cap endavant tenint confiança en un mateix, perquè quan les oportunitats de la vida es presentin estiguin preparats.
A la pregunta sobre com es veuen d’aquí a 10 anys, per a molts d’ells és inimaginable, de fet crec que la pregunta els és molt difícil de contestar, però els fa pensar. Ens trobem davant de joves en un moment de trànsit educatiu i les seves decisions estan condicionades per un currículum que davant el món laboral esperen trobar una sortida, però que si no tenen clares les seves passions i motivacions, es visualitza un actitud negativa i amb manca de projeccions cap un futur.
Tal com diu Victor Küppers, el valor d’una persona és igual a la suma dels seus coneixements i les seves habilitats però multiplicat per la seva ACTITUD. I d’això vull parlar, de l’actitud que multiplica a l’hora d’obrir-se un camí per la vida, i que no es pot tenir una actitud positiva si tenim una baixa autoestima i no es té confiança en les pròpies possibilitats per descobrir i desenvolupar, de forma individual, la seva intel·ligència i imaginar un bon futur.
Fa pocs dies, parlant de motivació, un alumne em deia: “Si jo estic estudiant i la meva motivació per estudiar és pensar que trobaré feina i veig que ni els meus pares tenen feina perquè està tot parat, quina és la meva motivació? Jo no sé què faré!”
Avui en dia, els joves veuen un món abstracte amb camins plens de revolts i carreteres plenes de rotondes que dificulten trobar una sortida, sembla que la realitat que es poden trobar d’aquí a 10 anys ja estigui dissenyada i que hi ha poc marge de maniobra per canviar, però si troben un fort sentit del que poden aconseguir arribaran on voldran. Potser no serà treballar en una fàbrica en un treball fix per tota la vida, però si arriben a fer el que els apassiona podran crear el seu propi negoci.
L’actitud negativa davant la vida no la inculquen els pares ni la societat, la veritat és que a la vida passen coses i no tot és controlable. Per tant, el millor i més intel·ligent és treballar sobre allò que sí podem controlar: el nostre pensament, l’actitud, flexibilitat, preparació i en quin tipus de persones ens volem convertir.
D’aquesta manera podrem confiar en què estem llestos per a les oportunitats que es presentin en el nostre futur, prendre decisions, adquirir més coneixements, aconseguir els nostres somnis i en definitiva ser més feliços. La clau es troba en el nostre interior, no en el nostre entorn. El futur es construeix treballant-se un mateix i projectant-lo amb una actitud positiva i aquesta actitud positiva pot fer canviar el futur. Si som conscients dels canvis socials que s’estan produint i formem part d’aquests, ens convertim en inevitables subjectes del canvi. El futur no està escrit, però tu pots escriure el teu!
