“L’Escola Montserrat és el lloc on vaig començar a aprendre de veritat”

FOTOlopezmantaras

ENTREVISTA A RAMON LÓPEZ DE MÁNTARAS, exalumne de l’Escola Montserrat

 

Què vas estudiar a l’Escola Montserrat?

Des de 1r fins a 4t de Batxillerat (aleshores es deia Batxillerat Elemental)

 

Quant fa? Quin curs?

Fa ja 53 anys. Devia ser el curs 1965-1966.

 

Per què vas escollir l’Escola Montserrat?

Ja havia anat a l’escola primària amb el Sr. Vidal, que era mestre de l’escola pública, i en acabar la primària el més lògic era continuar a l’Escola Montserrat ja que no hi havia Institut de Batxillerat públic a Sant Vicenç.

 

Ho recomanaries?

Sí, sense cap dubte.

 

A què et dediques actualment?

Sóc investigador científic al Consell Superior d’Investigacions Científiques a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial.

 

Et van servir els estudis per trobar feina?

Tenint en compte que per ser científic cal fer un doctorat, en el meu cas és obvi que els estudis són imprescindibles. No pots arribar a fer un doctorat sense haver fet una carrera universitària i, per tant, prèviament estudis més enllà de l’ensenyament obligatori.

 

Quina va ser l’assignatura que més et va agradar?

Sempre em van agradar molt les matemàtiques.

 

I la que menys?

En aquella època, sota la dictadura franquista, hi havia una assignatura, que totes les escoles estaven obligades a tenir, que es deia “Formación del Espíritu Nacional”. Els llibres que els mestres estaven obligats a fer servir eren una gran propaganda del franquisme i recordo que no m’agradava gens, fins al punt de que a 3r de batxillerat la vaig suspendre tot i ser una “maria”.

 

El millor record de l’Escola…

Hi havia molt bon ambient entre els estudiants i també amb els professors.

 

Creus que els alumnes surten preparats?

Per la meva experiència personal i pel que sé d’altres companys de promoció, crec que sí.

 

Què és el que més et va marcar de l’Escola?

Potser el fet que em vaig adonar que m’agradava estudiar i que, per tant, vaig decidir que aniria més enllà de l’ensenyament obligatori.

 

Quin consell donaries als alumnes actuals?

El meu consell és molt obvi: cal estudiar molt! Aprofiteu el temps. Una societat sense un bon nivell d’educació no té futur.

 

Mantens relació amb els teus excompanys de classe?

No gaire. Vaig marxar molt jove del poble. Amb qui he mantingut més relació és amb en Pere Escribano, a qui aprecio molt.

 

Què valores més d’un professor?

La capacitat de transmetre no només coneixements, que és òbviament imprescindible, sinó també engrescar i motivar els seus alumnes. Sense motivació no hi ha realment aprenentatge.

 

A quin professor enviaries una salutació?

Al Sr. Vidal, que malauradament fa molts anys que va morir, i entre els mestres més joves d’aquella època, la Roser Busquets.

 

Poble o ciutat?

Ciutat, però no excessivament gran.

 

Mar o muntanya?

Els dos llocs. No tinc cap preferència clara.

 

Una estació de l’any…

Clarament l’estiu.

 

Un destí del món…

He viscut molt temps a França i als EUA i, des de fa 7 anys, faig estades anuals a Austràlia, però he estat a gairebé 40 països sobre tot a causa de la meva feina. Per tant no és fàcil triar un destí, però crec que, fora del sud d’Europa, podria viure a Austràlia.

 

Televisió o mòbil?

Televisió.

 

Facebook, Instagram o Twitter?

Cap dels tres. No sóc a cap d’aquestes tres xarxes socials.

 

Una cançó per motivar-te…

“Mediterráneo” de Joan Manuel Serrat.

 

Una pel·lícula indispensable…

“Some like it hot” de Billy Wilder. En català el títol és “Ningú no és perfecte”. Una comèdia insuperable amb un guió genialment divertit.

 

Un llibre per perdre’s…

“The God Delusion” de Richard Dawkins.

 

El millor pla per desconnectar…

Tocar un instrument musical.

 

Una persona a qui admirar…

Charles Darwin.

 

Què volies ser de gran quan eres petit?

Quan era molt petit no ho recordo, però al voltant dels 14 anys ja m’interessava la ciència i per això vaig escollir fer el batxillerat superior en ciències.

 

Quins eren els teus somnis?

Quan estudiava batxillerat superior ja somniava en ser científic.

 

Quins son els teus somnis ara mateix?

Ja sóc al final de la meva carrera científica i el meu pla quan em jubili, d’aquí a uns 3 anys, és millorar els meus coneixements de música i millorar la meva tècnica tocant el piano.

 

On et veus d’aquí a 10 anys?

Realment no ho sé!

 

Tres eines imprescindibles per a la teva especialitat?

Curiositat, imaginació, creativitat i treballar dur.

 

El millor moment viscut a l’Escola Montserrat?

Quan vaig aprovar l’examen d’ingrés al batxillerat quan tenia 10 anys. Ens vam anar a examinar a l’Institut de Batxillerat de la Seu d’Urgell i no era un examen fàcil de superar. En aquella època si no superaves aquest examen no podies començar el batxillerat!

 

L’Escola Montserrat en una frase?

El lloc on vaig començar a aprendre de veritat coneixements sense els quals no hauria pogut assolir el que modestament he assolit.