Aplicació de les noves tecnologies a Atenció a la dependència

Bartomey Ayala - Professor de Formació Professional

Bartomeu Ayala, professor de l’Escola Montserrat

Vivim en una societat que canvia continuadament i de manera molt ràpida, i això ens fa arribar estímuls i informacions d’una manera diferent a la que estàvem acostumats. Avui dia la major part de la informació i el coneixement que es generen són en format digital i es transmeten per mitjà de plataformes virtuals, cosa que els nostres estudiants absorbeixen de manera molt ràpida. La informació que ens arriba majoritàriament ve amb un format audiovisual, ja sigui per la televisió o Internet. Per això cal adaptar aquesta tecnologia als estudis dels nostres alumnes, però s’ha de fer de tal manera que aporti un valor afegit, i sobretot que els serveixi a l’hora de la inserció laboral. La manera de treballar està canviant a les organitzacions i empreses com a conseqüència de l’esforç que fan en l’adaptació tecnològica, això suposa una interacció molt més gran entre altres professions i els seus usuaris.

Per altra part, el protagonisme dels usuaris a qui atenem durant tot el seu procés de salut i de prevenció, s’està tenint molt més en compte que fa una dècada. Tot plegat ens obliga a estar sempre oberts a adquirir noves competències i coneixements de manera conjunta, i també a desenvolupar una consciència crítica i una actitud flexible davant l’atenció que donem.

Avui en dia es parla molt d’aplicar les noves tecnologies als estudis de formació professional, sobretot en la inclusió d’aquestes per ensenyar els seus continguts. Però avui no parlaré d’aquesta modalitat, sinó de com hem de proporcionar un valor afegit a les competències que adquireixen els estudiants del cicle d’Atenció a les persones en situació de dependència amb la seva incorporació.

L’estudiant ha d’adquirir els coneixements i habilitats tècniques d’aquesta tecnologia des de l’inici, al mateix temps ha de saber d’identificar les necessitats de l’usuari i transformar-les per donar-li una millor autonomia. A les tasques diàries d’atenció a la dependència,  s’han afegit ja altres professionals que abans miraven des de molt lluny, estem parlant de professions com els bioenginyers o enginyers mecànics. Els nostres estudiants han de saber interactuar amb aquestes noves incorporacions detectant les necessitats dels usuaris, que conjuntament amb els bioenginyers o enginyers mecànics, facilitaran l’adaptació personalitzada de noves ajudes tècniques. Us poso un exemple: si tenim un usuari que hem detectat que no pot menjar correctament perquè té una limitació a les seves extremitats superiors, el tècnic en Atenció a la dependència, l’usuari i els enginyers poden dissenyar una nova ajuda tècnica personalitzada per a ell, facilitant-li així que pugui menjar de la manera més autònoma possible.

Això és possible avui en dia amb la incorporació de la impressió 3D, en el sector de la salut i la dependència. La creativitat, el lideratge i el treball en equip són, doncs, unes competències necessàries en aquest camp. Si tenim en compte aquesta nova incorporació, cal que des dels instituts i escoles ensenyem per a què serveixen, com es poden aplicar, quin és el rol del tècnic en APSD, en tot aquest procés d’atenció.

Aquesta adquisició de nous coneixements i habilitats que li proporcionem, es poden reforçar durant tot el procés pràctic de l’estudiant en els centres que exerciran les seves pràctiques, incloent altres habilitats associades al sector com: recerca científica, metodologia de treball interdisciplinari i coneixements de nou sotfware, que permetrà als nostres estudiants incorporar-se a les organitzacions i empreses amb més garantia d’èxit.

 La motivació que suposa aquest canvi de rol per a l’estudiant, obre un nou camp de visió que li proporcionarà una major implicació i reconeixement professional.

Així doncs no tan sols incorporarem un nou aprenentatge i coneixement a l’estudiant durant el seu procés educatiu, sinó que cal incorporar un canvi metodològic que proporcioni un ensenyament individualitzat i un aprenentatge actiu mitjançant la col·laboració amb altres professions.