Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat
L’any 1999, l’Escola Montserrat celebrava el seu 50è aniversari que, en aquell moment, semblava que seria l’últim. Eren moments difícils, a nivell professional i a nivell personal, i, sense pensar-m’ho gaire, amb la inconsciència de la joventut i obligat per les circumstàncies, em vaig trobar entomant la responsabilitat de ser el director del centre, sense saber on em ficava.
Ara ja fa vint anys. Dues dècades de pujades i baixades, de crisis i remuntades, de grans aprenentatges i moltes experiències. Recordo els meus inicis com a director. Va ser dur. Vam haver de prendre decisions dràstiques i irreversibles. Vam deixar de fer primària i ESO i, a partir del curs 2002-2003, ens vam començar a dedicar únicament i exclusivament als cicles formatius, a la Formació Professional.
Cada cop érem menys professors, tots amb la sensació de viure perpètuament a la corda fluixa, preguntant-nos fins quan podríem aguantar l’Escola. I el curs 2005-2006 vam tocar fons definitivament: només 27 alumnes.
En aquell moment podíem fer dues coses: tancar portes o reinventar-nos. I vam optar per la segona. Des del 2005 fins al 2012 vam fer un intens procés de renovació, d’obertura de mires i de passes endavant. Vam anar incorporant nous cicles formatius, vam aconseguir que l’Escola comencés a créixer, a poc a poc, i el curs 2009-2010 vam arribar als 100 alumnes. Una xifra que ens va fer adonar que ens anàvem consolidant, que l’Escola Montserrat començava a ser coneguda i que caminàvem en la bona direcció.
I, a partir dels 2013, més segurs que mai de la nostra aposta convençuda per la FP, vam iniciar un gir radical per donar-nos a conèixer. Apostem pel màrqueting, per la comunicació, per la transparencia… i el 2014 arribem als 200 alumnes, una xifra que mantenim fins avui.
Durant aquests darrers anys rebem dos premis a nivell estatal en màrqueting educatiu i els nostres alumnes guanyen molts guardons en concursos d’emprenedoria arreu del país.
Hi ha encara camí per fer? I tant! Molt! Però la confiança de les famílies i els alumnes i un gran equip humà a l’Escola han fet possible aquest petit gran miracle. Fa vint anys, quan vaig esdevenir director del centre, no sabia on em ficava. Avui estic orgullós de tot el trajecte fet, agraït a totes les persones que l’han fet amb mi, i compromès a continuar endavant.
Perquè l’Escola Montserrat i els nostres alumnes, s’ho mereixen tot!
