Joan Martí, cap d’estudis de l’Escola Montserrat
Les estadístiques mundials de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura, assenyalen l’anglès com la segona llengua que més es practica. El xinès mandarí ocupa la primera posició, ja que té una gran quantitat de gent que parla aquest idioma. En tercer lloc hi ha l’espanyol. L’anglès, l’espanyol i el francès són considerats els idiomes del món dels negocis, per tant hem d’intuir que per treballar en el mercat internacional és necessari conèixer i utilitzar aquests idiomes. Per tant crec que a la nostra escola no anem desencaminats, ja que apostem per aquests idiomes, sobretot en el Cicle Formatiu de Grau Superior en Comerç Internacional en modalitat dual, on també hi podem afegir un quart idioma com és el català.
La nostra experiència de 40 anys en l’ensenyament de la formació professional i, per tant, de l’anglès, ens permet constatar que quan l’aprenentatge es realitza en un ambient interactiu, dinàmic i participatiu, ajuda al seu aprenentatge i per tant a la UTILITZACIÓ de la formació i informació adquirida.
Aquí teniu alguns punts que crec indispensables avui en dia per a l’aprenentatge de l’anglès com a segona llegua:
- És primordial que els docents estiguem disposats a capacitar-nos, actualitzar-nos i a, fins i tot, qüestionar la nostra pràctica docent, per tal de poder interactuar amb els alumnes amb estratègies d’aprenentatge atractives i interactives, on en lloc d’explicar, mostrem, en lloc de demanar comprensió els convidem a comprendre, i en lloc de donar el significat, els acompanyem per tal de que el puguin esbrinar per ells sols, sobretot ara que disposem de tants avantatges tecnològics.
- Hem de ser conscients que hem d’equipar les aules de materials audiovisuals, ja que les noves generacions són, principalment visuals i auditives. Per tant hem de crear ambients dinàmics i interactius que permetin als alumnes tenir un contacte amb l’idioma, i així obrir els canals a la seva disposició per poder practicar l’anglès.
- L’ensenyament d’una segona llengua no és un procés espontani, ja que la seva adquisició requereix una intervenció pedagògica que hauria de ser contínua des dels seus inicis, vull dir que les escoles i el govern, si s’escau, haurien de posar les bases per tal de que l’aprenentatge de l’anglès tingués una continuïtat lògica des de que s’inicia a P3 fins a finalitzar l’ESO, per tal de que les escoles de Formació Professional, com la nostra, poguessin continuar impartint un anglès molt més tècnic encarat al cicle formatiu que volen estudiar. Per tant, crec que tots els sectors que intervenen en aquest ensenyament continu haurien d’estar en contacte permanent i estreta col·laboració, sobretot els centres que estan propers i que acostumen a compartir els mateixos alumnes.
- Els diferents docents, psicòlegs, pedagogs, lingüistes i demés especialistes, hem de compartir els nostres mètodes i experiències sobre els aspectes cognitius, actitudinals, socials, culturals… per tal de poder elegir allò que més ens agrada, i així entre tots millorar i estar al capdavant.
Per tant i amb tot això, el nostre repte és aconseguir que els nostres alumnes obtinguin un alt domini de l’anglès que ells mateixos puguin estendre fins arribar a la universitat, i d’aquesta manera facilitar-los el seu accés al món laboral.
