M. Dolors Utrera, professora de l’Escola Montserrat
Segurament alguns de vosaltres us podeu fer aquesta pregunta, però encara que el significat de dependència sigui molt ampli, aquí ens referim a la incapacitat que tenen algunes persones a l’hora de desenvolupar les activitats de la vida diària. Les persones dependents no es poden valdre per si mateixes i necessiten ajuda d’alguna persona que tingui cura de les seves necessitats. I aquí és on entra la intervenció de les persones que estudien el Grau Mitjà d’Atenció a persones en situació de dependència.
Envellir no és una tragèdia si se saben enfocar els canvis amb naturalitat. Gairebé tot es pot controlar si sabem ajustar el pas dels canvis per poder gaudir d’una major independència, d’un esperit creatiu i de noves expectatives. Per això, moltes vegades l’ajuda de professionals és tan important. Cuidar les persones malaltes o en situació de dependència pot semblar, sens dubte, una situació estressant, però també una oportunitat de créixer com a persones.
En aquest cas et preguntaràs, i en què els podré ajudar? La resposta és molt senzilla: amb els teus coneixements tindràs totes les eines necessàries per ajudar-los a ser més autònoms. En aquest grau oferim eines teòriques i pràctiques per a una atenció de qualitat, per fomentar l’autoestima, el benestar i la dignificació de les persones dependents, la qual cosa els permet estar més actius, relacionar-se amb els demés i cuidar-se més que abans.
Com a professora i psicòloga, i per pròpia experiència, us puc dir que durant l’aprenentatge es viuen tantes experiències que sorgeix un fenomen curiós entre els alumnes, un fenomen que no té nom, però que permet un coneixement intern més ampli d’un mateix i de les oportunitats que generen els lligams afectius entre les persones.
Tot l’esforç també és una oportunitat que ens ajuda a créixer, a donar i rebre afecte. La nostra feina té una recompensa i l’evolució de les persones ateses generalment és espectacular, sobretot si els professionals que fomenten l’autonomia prenen especial atenció a les capacitats que encara no s’han perdut per mantenir l’autonomia i la seva independència.
